Periodisme de club o periodisme d’esports?

La Facultat de Comunicació Blanquerna va reunir Ramon Besa (El País), Jordi Costa (Rac1), Marta Carreras (Catalunya Ràdio) i Jordi Colomí (El 9 esportiu), per debatre i apropar als estudiants al futur, cada vegada més incert,  del periodisme esportiu a Catalunya.

Image

La pluja matinal colpejava amb força els vidres de l’aula 201 de la Facultat de Comunicació Blanquerna, emmudint els comentaris en veu baixa dels assistents que buscaven un lloc entre les poques cadires que quedaven lliures. Es notava en l’ambient l’expectació que havia aixecat la conferència entre els estudiants, moderada pel professor de la Facultat i periodista esportiu d’El País Ramón Besa que inicialment havia de girar al voltant de l’actual situació del periodisme esportiu i va acabar convertint-se en una exposició de com veia  cadascun dels ponents el periodisme des del seu lloc de treball.

“El subjecte d’anàlisi ja no és el periodisme esportiu. Ara tot es centra en el club,  en l’entorn d’aquest i en què fa o deixa de fer el seu enemic futbolístic” va explicar amb preocupació un Besa que no veu clar cap a on derivarà aquest gènere, que és “el que menys es recicla de tots els gèneres periodístics”; una frase que impactà als futurs periodistes que emplenaven l’aula. L’afirmació es contraposava amb els altres tres ponents, concretament tres ex alumnes de la Facultat que al poc temps de sortir de la universitat ja s’havien fet un lloc en els principals mitjans esportius catalans.

 Marta Carreras, l’atractiva periodista de ‘La TDP’ de Catalunya Ràdio, va reconèixer que la seva arribada al programa d’en Puyal va ser provocada per la seva falta d’experiència en el món laboral. “Ells buscaven un perfil que no estigués viciat i que pogués aportar alguna cosa nova” va reconèixer amb un somriure que va enamorar als assistents. I es que en Puyal va veure que la veu d’una noia era, acústicament, el millor complement  per interactuar amb el futbolistes, iniciant una tradició que fins ara han anat copiant la major part dels mitjans. Degut als bons resultats d’audiència que ha ofert el conegut com a ‘fenomen Sara Carbonero’ Carreras va assegurar que és un moviment que lluny d’ajudar el sector femení ha complicat la feina a les dones periodistes “perquè es valora més el físic que les aptituds i moltes vegades es cau en el masclisme”.

En termes semblants es va expressar l’analista futbolístic de Rac 1, Jordi Costa. Format a la Blanquerna com Marta, Costa és el clar exemple del futbolista fracassat que acaba de periodista perquè no es pot deslligar del futbol.  El barceloní va assegurar que la paraula “analista” li feia una mica de por: “Més que analista em considero un crític. Intento ser crític amb tot però sense la pretensió de ser un entrenador”. I és que la seva feina no és gens fàcil, ja quel’analista “ha d’entendre el futbol com si fos el ‘míster’ però saber-ho explicar a l’audiència de manera dinàmica i intel·ligible, sense creure’s que ho sap tot” va afirmar el periodista.

Davant d’aquesta situació, Ramón Besa advertí als estudiants en una aula plena a vessar,   que el risc principal del periodista és el d’acabar per “convertir-se en personatge”, perdent així el rigor periodístic i de pas, la credibilitat. Un fet que es contraposa totalment amb el perfil del tercer ponent, en Jordi Colomer (redactor del 9 Esportiu) que va recolzar la tesi d’en Besa. “El periodista no pot lligar-se a un club. Per davant dels colors i de l’entitat ha d’imperar un esperit crític” assegurà. Un esperit que després condiciona el seguiment  de l’actualitat de qualsevol entitat esportiva degut al “fort blindatge dels clubs davant la premsa” va dir el jove redactor per tancar una conferència que, tot i tractar superficialment el periodisme esportiu i de club, va ajudar a entendre com arriba a evolucionar un periodista recent sortit del forn de la Facultat fins a consolidar-se en un mitjà periodístic.

Anuncios

Acerca de Albert Mir

Uno más en el mundo, estudiante de Periodismo y trabajador, con inquietudes, como todos. Apasionado de la equitación, el fútbol y el rugby, siempre que puedo estoy viajando o leyendo un buen libro.
Esta entrada fue publicada en Mis historias. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s